Els plans de pensions han estat comercialitzats durant molts anys com un producte d'estalvi a llarg termini, els consumidors els consideraven com una guardiola on podien dipositar els seus estalvis i recuperar-los durant la seva jubilació, juntament amb els interessos que aquests haguessin pogut generar, en forma de capital o de renda.

Des de AICEC-ADICAE s'ha cridat sempre l'atenció que a l'edat de jubilació, la pensió havia de ser pública, i que és l'Estat qui ha de garantir un bon sistema de pensions. Per això, ens preocupa el fet, que l'última reforma del Govern deixi als plans de pensions privats, tan potenciats durant els últims anys, a la vora del precipici.

Per definició, aquests productes estan molt lluny de ser una eina d'estalvi, són vehicles d'inversió a llarg termini, amb una fiscalitat favorable, quan es produeix el fet per al qual estan concebuts; la jubilació. No obstant això, aquest fet també els converteix en un parany ilíquid que ha posat en escac als consumidors en multitud d'ocasions.

La necessitat de liquiditat ha derivat en diversos supòsits per al seu rescat, com la desocupació de llarg durada, malalties greus i amb posterioritat, un tercer supòsit, que permet el rescat d'aportacions amb almenys 10 anys d'antiguitat. Els primers rescats per aquesta contingència podran realitzar-se a partir de l'1 de gener de 2025, deu anys des de l'entrada en vigor de la norma.

A pesar que aquests nous supòsits de rescat dotaven als plans de pensions de majors garanties, l'última reforma de l'executiu, que topa en 1.500€ l'aportació màxima anual, redueix considerablement l'atractiu d'aquest vehicle d'inversió.

L'Associació estima que el sector bancari percep 1.200 milions d'euros en comissions amb caràcter anual, tot això fa que any rere any es produeixi una disminució important en el nombre de partícips i de la posició global dels plans de pensions.